Arquitectura, Bauhaus i l’empremta a Barcelona

COMPARTIR

L'abril de 1919, fa just 100 anys enrerre, Walter Gropius va fundar el que acabaria esdevenint l'escola d'arquitectura i art més influent del sege XX, l'escola Bauhaus.

A l’abril de 1919, just cent anys enrere, Walter Gropius va fundar el que acabaria sent l’escola d’arquitectura i art més influent del segle XX, l’escola Bauhaus. En aquell temps Alemanya estava enfonsada després de la derrota de la primera guerra mundial. Va succeir a Weimar, ciutat amb un gran llegat històric pel que fa a cultura es refereix.

Els dissenys de la Bauhaus eren summament moderns, tant que avui dia encara ho són. I tant també, que en el seu moment aquells que pertanyien i promovien la Bauhaus resultaven incòmodes i radicals, per la qual cosa es van veure obligats a mudar-se a Dessau pressionats pel nazisme. Va ser allà a Dessau on es va construir l’emblemàtic edifici rectangular i seu de l’escola, tot i que també van ser expulsats i es van veure abocats a l’únic reducte que els quedava, Berlín. No obstant això en 1932 amb la victòria de les eleccions municipals del partit Nazi, el seu recorregut va arribar al final.

Són per tant 14 anys de trajectòria a Alemanya, però un concepte i una filosofia que es va expandir a causa del exili de molts dels seus mestres i seguidors després de l’inici de la segona guerra mundial.

Bauhaus, més enllà de l'arquitectura

Bauhaus era molt més que arquitectura, com va afirmar el seu creador Walter Gropius, “La forma segueix a la funció”. Aquesta frase defineix a la perfecció els seus dissenys, tant d’objectes com de arquitectura a si. Els dissenys han de ser estètics i útils, sense una d’aquestes dues condicions, seria un disseny coix.

Bauhaus era sinònim de modernitat i progrés, també pel que fa a drets, sent una de les primeres escoles que apostava per la igualtat de gènere. A Barcelona, ​​com en moltes ciutats del món, la influència Bauhaus no va passar desapercebuda, podríem dir que va deixar cinc grans petjades.

1. Pavelló Mies Van der Rohe

Dissenyat per Ludwig Mies Van de Rohe i Lilly Reich, conegut com a obra simbòlica del moviment modern. Va servir com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’exposició internacional de Barcelona de 1929, en l’es va albergar la recepció oficial per part d’Alfons XIII al costat d’altres autoritats alemanyes.

L’edifici està construït amb vidre, acer i diferents tipus de marbre i està ubicat a Montjuïc. Pròximament, amb motiu de la celebració dels 100 anys de Bauhaus, s’inaugurarà una exposició (Tiny Bauhaus) que es podrà visitar durant el mes de maig.

2. Cadira Barcelona

Creada el 1926, estava construïda en acer inoxidable. El seu seient i respatller van ser fets en cuir de pell de porc.

La seva forma tan elegant i harmoniosa, inspirada en un tipus de cadira usada pels magistrats romans, la van convertir en una obra considerada d’art, fins a tal punt que va servir de ‘tron’ per a la qual reis d’Espanya en la seva primera visita al pavelló Mies Van der Rohe.

3. Massana y Elisava

La Bauhaus simbolitzava una nova manera d’educar en el disseny i arquitectura, basada sobretot en promoure l’experimentació. Anteriorment a la Bauhaus, a Catalunya l’escola de treball de Barcelona, ​​creada a finals del segle XIX, marcava els criteris formatius com és el cas de Masana i Elisava. No obstant això alguns dels nous meétodos proposats per la Bauhaus van ser adaptats també.

4.Gatpac

Gatpac neix el 1929 com a grup d’artistes i tècnics per al procés de l’arquitectura, per tal de promoure una arquitectura racionalista, per tant molt lligat als principis de la Bauhaus.

Com va succeir a Alemanya amb la Bauhaus, totes les seves publicacions van ser censurades pel règim de Franco, fins a 1950 on a la fi es van fer públiques. Tot i ser un moviment a nivell nacional, a Catalunya va tenir una forta presència.

5. Sert-Gropius

Entre 1930 i 1931, Josep Lluís Sert, al costat d’altres arquitectes van treballar amb Walter Gropius a Berlín. A l’any següent, a Espanya se celebrava el CIRPAC (comitè internacional per a la resolució de problemes d’arquitectura contemporània) a la qual Gropius va assistir.

Aquesta reunió va ser clau perquè Sert i Gropius consolidessin la seva relació, obtenint així per part de l’arquitecte català, la direcció de la construcció del pavelló espanyol a l’expo universal de París de 1937.

Anys més tard, exiliats tots dos per les dictadures d’Alemanya i Espanya, van coincidir de nou en Estat Units, sent Sert el successor de Gropius com a degà de la universitat de disseny de Harvard.

Aquesta relació va permetre a Sert impregnar d’una clara influència de Bauhaus i ser un dels arquitectes més avantguardistes, reflectit per exemple en obres com la fundació Miró.

 

 

COMPARTIR

LECTURES BÀSIQUES PER UN ESTUDI D’ARQUITECTURA

COMPARTIR

L’arquitectura es crea, s’utilitza i es contempla, no obstant també es llegeix. Són innumerables els llibres, assajos, articles, inclòs poesia on apareixen referències, sobretot perquè també n’és espectadora de les nostres etapes humanes, essent capaç de narrar, potser no amb massa detall, el com i el perquè de les mans que en el seu temps la varen idear.

Quan la convertim en un element etnogràfic, els seus horitzons d’estudi s’amplien infinitament i es converteix en interessant per a tothom, tinguin o no un interès tècnic, ja que al cap i a la fi no fa més que descriure’ns i definir la cultura de cada indret. Quan viatgem, sense potser saber-ho, anem en la cerca d’arquitectura.

Per aquest motiu volem fer una aturada al camí i dedicar-li una estona i referència a dos textos que considerem absolutament imprescindibles per a qualsevol estudi d’arquitectura.

ORNAMENT Y DELICTE (Adolf Loos)

Atemporal i incisius. Adolf Loos reflexiona sobre l’ornament i la seva evolució històrica. Compara l’home modern amb el del segle XV, inclòs amb el dels poblats indígenes d’Indonesia, els Papúas. Aquesta comparació d’èpoques li serveix com a mitjà per a reflexionar sobre l’ornament i el seu significat més profund, sobretot tot el que aquest amaga.

En un clar discurs en pro de la senzillesa i de l’erradicació dels elements innecessaris, Loos arriba a considerar l’ornament com a força de treball malgastada, i en conseqüència salut. Proclama també que des del seu punt de vista, l’absència d’ornamentació simbolitza força espiritual.

Entre les línies d’aquest text s’amaga una frase que defineix la societat d’avui dia, en concret en l’àmbit de l’interiorisme i l’arquitectura.

"Si tots els objectes poguessin durar tant des de l'angle estètic com del físic, el consumidor podria pagar un preu que possibilités al treballador guanyar més diners i hagués de treballar menys"

Sense cap dubte una ingeniosa critica a les modes i al sistema de consum que hem creat, on les modes permeten augmentar les vendes dels productes de menor qualitat ja que no tenen la necessitat de perdurar en el temps. Una aposta a la vegada per la qualitat i els elements atemporals.

No podem estar més d’acord amb la filosofia de qualitat i durabilitat, on tractem de que la senzillesa dels nostres espais es converteixi en el veritable ornament.

ESTÈTICA DE L'ENGINYER, ARQUITECTURA (Le Corbusier)

Contextualitzat a l’any 1923, on Le corbusier considerava que l’arquitectura passava per un moment de decadència per perdre els seus valors eterns, es va publicar Vers une Architecture, d’on s’extrau aquest fragment. Tot i aquesta decadència a la qual Le Corbusier es refereix, el mateix també entreveia un nou panorama, el de la nova cultura de màquina, on apareixien les primeres al·lusions a un correcte llenguatge modern.

Era llavors per a Le Corbusier una gran oportunitat i repte per a mediar entre l’etern i aquesta nova etapa, i així donar base i crear l’arquitectura moderna. En el seu fragment, a manera d’índex o fins i tot de llistat, sense massa literatura, reflexiona sobre l’estètica de l’enginyer, l’estètica de l’etern per als enginyers moderns.

Divideix el seu text en títols concrets que contenen subtítols i curtes definicions; Tres advertències als arquitectes, Els traçats reguladors, Ulls que no veuen, Aqruitectura i Cases en serie.

En aquests paràgrafs es pot observar la voluntat de Le Corbusier de no perdre els valors tradicionals, però també la capacitat de comprensió i anàlisi del moment que passa l’arquitectura i l’imminent canvi en les metodologies.

COMPARTIR

Introduint la domòtica a la nostra arquitectura interior

COMPARTIR

Fa algun temps, en la nostra vessant d’arquitectura interior , vam parlar de la domòtica i dels seus beneficis. Passat el temps, aquesta nova tecnologia segueix més que vigent i desenvolupant-se en pro de les comoditats a la llar. Avui us presentem al nostre partner pel que fa a Domòtica; DomoAlfred.

Empresa catalana que dissenya, entre d’altres, Smart Homes, de forma exclusiva i adaptada a les necessitats concretes, ja que cada persona i cada casa són diferents. És més, proposen solucions per a cada membre de la llar, amb la finalitat de proporcionar confort i la màxima eficiència energètica.

Per als que esteu una mica perduts pel que fa a domòtica, o el control remot de la llar, avui dia bàsicament es pot fer tot; des programar els aparells electrònics, encesa i apagada de llums, volums de so, finestres, etc. Tot això gestionat còmodament des de li dispositiu mòbil de manera segura.

DomoAlfred integra en els seus SmartHomes també un sistema de reg intel·ligent, el qual a través de sensors d’humitat, detectarà el nivell d’aigua acumulada de les precipitacions, evitant l’activació del reg automàtic innecessari i convertint l’habitatge en una llar més sostenible. Tot això amb un gust especial pel que fa al disseny.

DomoAlfred compta amb un nou espai on podem veure una petita mostra de la seva implementació i els diferents beneficis que ofereixen. Es tracta del Showroom situat al carrer Numància 205 de Barcelona, ​​allà us atendran amb gust.

COMPARTIR