Bauhaus arquitectura i l’empremta a Barcelona

COMPARTIR

L’abril de 1919, fa just 100 anys enrerre, Walter Gropius va fundar el que acabaria esdevenint l’escola d’arquitectura i art més influent del sege XX, l’escola Bauhaus arquitectura. Els seus principis i el seu llegat ha perdurat en el temps, sent avui dia un concepte fortament arrelat a la cultura i territori alemany.

No obstant això, el “bauhaus design” s’ha expandit per tot el món, sobretot a Amèrica del nord, on diversos construccions es poden catalogar com un edifici Bauhaus.

Les obres de Bauhaus no es limiten a grans construccions sinó que representa una filosofiía traslladada a moltes disciplines, entre elles el disseny de producte, d’on podem destacar la cadira bauhaus de Walter Gropius.

Edifici Bauhaus a Dessau | Molins Design interioristes

A l’abril de 1919, just cent anys enrere, Walter Gropius va fundar el que acabaria sent l’escola d’arquitectura i art més influent del segle XX, l’escola Bauhaus. En aquell temps Alemanya estava enfonsada després de la derrota de la primera guerra mundial. Va succeir a Weimar, ciutat amb un gran llegat històric pel que fa a cultura es refereix.

Els dissenys de la Bauhaus eren summament moderns, tant que avui dia encara ho són. I tant també, que en el seu moment aquells que pertanyien i promovien la Bauhaus resultaven incòmodes i radicals, per la qual cosa es van veure obligats a mudar-se a Dessau pressionats pel nazisme.

Va ser allà a Dessau on es va construir l’emblemàtic edifici rectangular i seu de l’escola, tot i que també van ser expulsats i es van veure abocats a l’únic reducte que els quedava, Berlín. No obstant això en 1932 amb la victòria de les eleccions municipals del partit Nazi, el seu recorregut va arribar al final.

Són per tant 14 anys de trajectòria a Alemanya, però un concepte i una filosofia que es va expandir a causa del exili de molts dels seus mestres i seguidors després de l’inici de la segona guerra mundial.

Escola Bauhaus d'arquitectura, molt més que això

Bauhaus era molt més que arquitectura, com va afirmar el seu creador Walter Gropius, “La forma segueix a la funció”. Aquesta frase defineix a la perfecció els seus dissenys, tant d’objectes com de arquitectura a si. Els dissenys han de ser estètics i útils, sense una d’aquestes dues condicions, seria un disseny coix.

Bauhaus era sinònim de modernitat i progrés, també pel que fa a drets, sent una de les primeres escoles que apostava per la igualtat de gènere. A Barcelona, ​​com en moltes ciutats del món, la influència Bauhaus no va passar desapercebuda, podríem dir que va deixar cinc grans petjades.

1. Pavelló Mies Van der Rohe

Dissenyat per Ludwig Mies Van de Rohe i Lilly Reich, conegut com a obra simbòlica del moviment modern. Va servir com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’exposició internacional de Barcelona de 1929, en l’es va albergar la recepció oficial per part d’Alfons XIII al costat d’altres autoritats alemanyes.

L’edifici està construït amb vidre, acer i diferents tipus de marbre i està ubicat a Montjuïc. Pròximament, amb motiu de la celebració dels 100 anys de Bauhaus, s’inaugurarà una exposició (Tiny Bauhaus) que es podrà visitar durant el mes de maig.

2. Cadira Barcelona

Creada el 1926, estava construïda en acer inoxidable. El seu seient i respatller van ser fets en cuir de pell de porc.

La seva forma tan elegant i harmoniosa, inspirada en un tipus de cadira usada pels magistrats romans, la van convertir en una obra considerada d’art, fins a tal punt que va servir de ‘tron’ per a la qual reis d’Espanya en la seva primera visita al pavelló Mies Van der Rohe.

3. Massana y Elisava

La Bauhaus simbolitzava una nova manera d’educar en el disseny i arquitectura, basada sobretot en promoure l’experimentació. Anteriorment a la Bauhaus, a Catalunya l’escola de treball de Barcelona, ​​creada a finals del segle XIX, marcava els criteris formatius com és el cas de Masana i Elisava. No obstant això alguns dels nous meétodos proposats per la Bauhaus van ser adaptats també.

4.Gatpac

Gatpac neix el 1929 com a grup d’artistes i tècnics per al procés de l’arquitectura, per tal de promoure una arquitectura racionalista, per tant molt lligat als principis de la Bauhaus.

Com va succeir a Alemanya amb la Bauhaus, totes les seves publicacions van ser censurades pel règim de Franco, fins a 1950 on a la fi es van fer públiques. Tot i ser un moviment a nivell nacional, a Catalunya va tenir una forta presència.

5. Sert-Gropius

Entre 1930 i 1931, Josep Lluís Sert, al costat d’altres arquitectes van treballar amb Walter Gropius a Berlín. A l’any següent, a Espanya se celebrava el CIRPAC (comitè internacional per a la resolució de problemes d’arquitectura contemporània) a la qual Gropius va assistir.

Aquesta reunió va ser clau perquè Sert i Gropius consolidessin la seva relació, obtenint així per part de l’arquitecte català, la direcció de la construcció del pavelló espanyol a l’expo universal de París de 1937.

Anys més tard, exiliats tots dos per les dictadures d’Alemanya i Espanya, van coincidir de nou en Estat Units, sent Sert el successor de Gropius com a degà de la universitat de disseny de Harvard.

Aquesta relació va permetre a Sert impregnar d’una clara influència de Bauhaus i ser un dels arquitectes més avantguardistes, reflectit per exemple en obres com la fundació Miró.

 

 

Pavelló Mies Van der Rohe Barcelona Bauhaus | Molins Design interioristes
Bauhaus arquitectura cadires | Molins Design interioristes
Escola Massana a Barcelona | Molins Design interioristes
Bauhaus arquitectura arquitectes | Molins Design interioristes
Walter Gropius y J. M Sert arquitectes bauhaus | Molins Design interioristes
COMPARTIR

Lectures bàsiques per a qualsevol arquitecte

COMPARTIR

L’arquitectura es crea, s’usa i es contempla. No obstant això, també es llegeix i hi ha certes lectures per a arquitectes més que interessants.

Són innumerables els llibres d’arquitectura, assajos, articles i fins i tot poesia on apareixen referències. Sobretot perquè també és espectadora de les nostres etapes humanes. Així mateix, l’arquitectura és capaç de narrar, potser no amb molt detall, el com i el perquè de les mans que en el seu temps la van idear.

Quan la convertim en un element etnogràfic, els seus horitzons d’estudi s’amplien infinitament i es converteix en interessant per a tothom. Al cap i a la fi, no fa més que descriure’ns i definir la cultura de cada lloc. Quan viatgem, sense saber-ho, anem a la recerca de la història de l’arquitectura.

És per això que volem dedicar una petita aturada en el camí per repassar dos textos que considerem absolutament imprescindibles com lectures per a arquitectes. Aquests dos textos són, sota la nostra humil opinió, llibres que hauria de llegir qualsevol arquitecte.

Lecturas para arquitectos | Molins Design interioristas

ORNAMENTO Y DELITO (Adolf Loos)

Atemporal i incisiu, Adolf Loos reflexiona sobre l’ornament i la seva evolució històrica. Compara l’home modern amb el de al segle XV, fins i tot amb el dels poblats indígenes indonesis, els papuas. Aquesta comparació d’èpoques li serveix com a mitjà per reflexionar sobre l’ornament i el seu significat més profund. Sobretot el que amaga aquest.

En un clar discurs en pro de la senzillesa i de l’eradicació de l’innecessari. Loos arriba així a considerar l’ornament com a força de treball desaprofitada. Proclama també qu, i sota el seu punt de vista, l’absència d’ornamentació simbolitza força espiritual.

Entre les línies d’aquestes lectures per a arquitectes s’amaga una frase que defineix la societat d’avui en dia, i en concret l’àmbit de l’interiorisme i l’arquitectura.

“Si tots els objectes poguessin durar tant des de l’angle estètic com de l’físic, el consumidor podria pagar un preu que possibilités per al treballador guanyar més diners i hagués de treballar menys.”

Sens dubte, una perspicaç crítica a les modes i als el sistema de consum que hem creat. En aquest sistema, les modes permeten augmentar les vendes de productes de menor qualitat, ja que no tenen la necessitat de perdurar en el temps. Una aposta alhora per la qualitat i la atemporalitat.

No podem estar més d’acord amb la filosofia de la qualitat i la durabilitat. De fet, pensamamos també que la senzillesa dels nostres espais es converteixi en el veritable ornament.

ESTÈTICA DE L'INGENIER, ARQUITECTURA (Le Corbusier)

Contextualitzat en l’any 1923, on Le Corbusier considerava que l’arquitectura passava per un moment de decadència per perdre els seus valors eterns, es va publicar Vers uneix Architecture. D’aquestes lectures per a arquitectes s’extreu el fragment que presentem a continuació. Tot i aquesta decadència a la qual Le Corbusier es refereix, ell mateix també s’entreveia un nou panorama; el de la nova cultura de màquina, on apareixien les primeres al·lusions d’un correcte llenguatge modern.

Era llavors per a Le Corbusier una gran oportunitat i repte per intervenir entre l’etern i aquesta nova etapa. D’aquesta manera, es donava forma i sobre la base de l’arquitectura moderna. En el seu fragment, a manera d’índex i fins i tot de la llista, sense massa literatura, reflexiona sobre l’estètica de l’enginyer, l’estètica de l’etern per als enginyers moderns.

Divideix el seu text en títols concisos que contenen subtítols i concises definicions; Tres advertències als arquitectes, Els traçats reguladors, Ulls que no veuen, Arquitectura i Cases en sèrie.

En aquests paràgrafs es pot observar la voluntat de Le Corbusier de no perdre els valors tradicionals. Però, també, la capacitat de comprensió i anàlisi de el moment que passa l’arquitectura i de l’imminent canvi en les seves metodologies.

COMPARTIR

Arquitectura i domòtica, un binomi prometedor

COMPARTIR
Arquitectura i domòtica | Molins Design interioristes
Domòtica per a locals comercials | Molins Design interioristes

Fa algun temps, des de la nostra faceta referida a l’arquitectura interior, que parlem de la combinació entre arquitectura i domòtica.

Avui dia el terme tecnologia domòtica, o sistema domòtic per a una casa intel·ligent, està estès. En major o menor escala, gairebé qualsevol persona sabria definir-lo a grans trets. No obstant això, hi ha funcions específiques que potser no coneixes, així com els seus principals beneficis. Vegem els avantatges d’unir l’arquitectura i la tecnologia!

Les dues principals avantatges d'un habitatge amb domòtica

Llum i energia

La domòtica en il·luminació ens aporta grans avantatges a molts nivells. Però, sobretot, pel que fa a estalvi es refereix. El poder programar tots els electrodomèstics a distància i en les hores que ens interessi, ens pot fer estalviar entre un 50 i un 70% de l’energia que consumim.

Pel que, estem davant la primera prova que unint arquitectura i domòtica aconseguim estalvi. I, en conseqüència, també estarem sent més ecològics.

Arquitectura i domòtica: Seguretat

L’arquitectura intel·ligent ens permetrà evitar o reaccionar a temps davant qualsevol situació d’emergència. Es pot actuar davant absolutament tot; un robatori, un incendi, una inundació, etc.

El fet de poder tenir controlada la nostra casa a través d’una aplicació, ens permet actuar davant totes les emergències.

 

Com funciona una casa domòtica: el nostre Partner en Domòtica, DomoAlfred

Quan a Molins Design unim arquitectura i domòtica, aquesta segona part va de la mà de DomoAlfred.

Es tracta d’una empresa catalana que dissenya Smart Homes o habitatge domòtica de forma exclusiva i adaptada a les necessitats de cada client. Per què? Bé, perquè cada persona i cada casa són diferents. De fet, ofereixen solucions per a cada membre de la llar, per tal de proporcionar confort i la màxima eficiència energètica de manera personalitzada.

DomoAlfred integra en els seus SmartHomes també un sistema de reg intel·ligent. A través de sensors d’humitat, detecta el nivell d’aigua acumulada de les precipitacions, evitant així l’activació de l’reg automàtic innecessari i convertint l’habitatge en una llar més sostenible. Tot això amb un gust especial pel que fa a el disseny d’interiors es refereix.

 

COMPARTIR