Centenari de César Manrique

COMPARTIR

La pròxima setmana es compleix el centenari del naixement de César Manrique. La història el defineix com un home inquiet i amb molta vitalitat, juntament amb una extraordinària habilitat per al dibuix des de ben petit.

A causa de les condicions on li va tocar créixer, en un ambient aïllat i provincià, Manrique va ser un artista totalment auto didacta. A tot això s’ha de sumar la seva dificultat amb els estudis, però al mateix temps una gran facilitat per les arts plàstiques.

Encara de nen va descobrir a artistes com Matisse, Picasso o Braque. Aquelles cares, juntament amb les llargues temporades per la caleta de Famara, on la naturalesa realment impressiona, van marcar a Manrique per a la posteritat, creant un univers estètic sempre lligat a la naturalesa i l’abstracció que es va veure reflectida en obra i vida.

Madrid-Nova York, marxar per a tornar

Al 1945 César Manrique va abandonar l’illa per a recalar a la capital espanyola, on va obtenir una beca a l’acadèmia de belles arts de San Fernando. Va ser a Madrid on també va conèixer a qui seria la seva dona.

Durant aquesta època el seu imaginari visual i artístic es va diversificar, passant d’observar-se a les seves obres únicament marins i referents a la naturalesa, clarament inspirats a Lanzarote, cap a un altre tipus d’expressió, on demostrava la seva aprehensió per la realitat i on l’herència de Matisse i Picasso es posen de manifest.

Al 1955 i 1960 el seleccionen per a la biennal de Venècia, la qual cosa va ser un punt clau per a la acceptació de la seva feina i rebre encàrrecs de diferents institucions, com el banc Guipuscoana, els cinemes Princesa, l’hotel Fènix o el mateix aeroport de Barajas de Madrid.

Al 1965, després que la seva dona morís i amb una clara intenció de renovar-se, Manrique es trasllada a Nova York i comença a descobrir un món totalment nou. Va canviar la tranquil·litat que en aquell moment regnava a Madrid, per la vida social i d’artistes emergents de Nova York. Allà va ser contractat en exclusiva per la Catherine Viviano Gallery, una prestigiosa sala que el va exposar individualment fins a tres ocasions

"César Manrique era un apassionat per la vida, i és possiblement el que li va portar a descobrir i profunditzar en diversos camps artístics, tant la pintura, l'escultura com l'arquitectura"

1968, tornada als origens

Al 1968 finalitza la seva aventura a Nova York. Després d’aquest temps torna a Lanzarote, font d’inspiració real i a on ell es devia, com així va confessar en diaris i escrits que va deixar.

Des de 1965 Lanzarote estava reestructurant el seu model econòmic, el qual girava cap a obrir l’illa al turisme, un gir que a Manrique li feia por. Per aquesta raó també la seva implicació amb l’estètica de l’illa va ser total, implantant un model d’intervenció al territori, basat al diàleg i la preservació de la naturalesa en la seva essència, recolzat pel cabildo insular i un grup d’entusiastes locals.

Aquests esforços es varen veure recompensats anys més tard amb l’obtenció del premi mundial d’ecologia i turisme de Berlín (1978) i la declaració de Lanzarote com a reserva mundial de la biosfera per la UNESCO (1993)

Totes les seves obres fan referència a la naturalesa com a model, criticant radicalment l’agressivitat amb la qual històricament ens hem relacionat amb el medi natural. Manrique va deixar la seva herència en forma d’edificis, i escultures que es poden apreciar a tota l’illa.

César Manrique era un apassionat per la vida, i això és el que possiblement li va portar a descobrir i profunditzar en diversos camps artístics, tant la pintura, l’escultura com l’arquitectura.

 

 

 

 

COMPARTIR

INTERIORISME A BARCELONA, RUTA DE BARS (VOL II, 1910-1960)

COMPARTIR

Seguim amb el volum II de l’interiorisme a Barcelona a través dels bars. En aquesta ocasió abastarem el període d’entre 1910 i 1960, seguint així cronològicament com ja vam fer en l’anterior entrada.

Tot i que no va ser fins als anys vuitanta on el boom de l’interiorisme a Barcelona va començar, aquests anys previs van ser profitosos per a marcar les bases de l’èxit futur. El nostre repàs comença a principis de segle XX.

 

1. Bar London (1910)

El Bar London va ser fundat per Josep Roca i Tudó com un local que proposava també activitats artístiques i culturals al seu interior. Es troba al cèntric carrer de Nou de la Rambla.

La seva decoració interior és clarament modernista i plena de fusta de corbes entrellaçades, posteriorment reformat. Disposa de dues barres, una primera d’origen de marbre combinat amb decoracions florals i una altra segona de fusta. Posteriorment amb les reformes es varen unir dues parts de l’interior anteriorment separades i es va crear un petit escenari al fons.

 

2. Bodega Pádua (1949)

Situada al districte de Sant Gervasi, al mateix carrer de Pàdua, va nàixer com un celler on es venia i es repartia vi a domicili a granel. Més tard es va consolidar com a bar restaurant.

La seva decoració és de celler 100%, amb fotografies i objectes antics que durant els anys d’història, han anat aportant els veïns i clients freqüents. Té un ambien agradable i aliè al bullici de la ciutat, creat gràcies a la terrassa.

 

 

3. Bar Olímpic (1960)

Tot i que es va inaugurar sota el nom de ”Bodegón, l’any 1986, quan Barcelona va guanyar la seu olímpica, va canviar el nom a Bar Olímpic. Posteriorment va estar tancat durant un temps, però sempre s’ha mantingut l’estètica tan particular de bar de barri. Les rajoles, les taules, el mobiliari, la il·luminació, inclòs el cartell és completament dels anys vuitanta.

És doncs un bar mític, sense pretensions estètiques, però amb molta història i molt fidel a l’estil del moment en el qual es va realitzar l’última remodelació.

 

 

COMPARTIR

Tendències afermades en decoració d’interiors per al 2019

COMPARTIR

El nostre dia a dia, la cultura digital i les nostres escapades a les fires més importants a nivell europeu, ens permeten fer-nos una idea força sòlida de les tendències de cada any en decoració d'interiors.

En concret, en aquest 2019, i ja arribats al gairebé quart mes de l’any, tot sembla que se situa per finalment poder assegurar-nos de com s’està decorant i es decorarà en els propers mesos.

Decoració d'interiors a grans trets: Torna l'estil artesanal

Així doncs, un dels titulars en decoració d’interiors més importants d’aquest any a manera de resum seria sens dubte el retorn de l’estil artesanal.

Els elements artesanals mai ha desaparegu, però s’observa de nou una clara tendència en decoració d’interiors d’aquests elements, és més, han arribat per quedar-se. Ja no és una moda passatgera, sinó que cada vegada més llars es nodreixen d’aquest estil, ja siguin urbans o no.

Això s’observa sobretot en articles reciclats, fabricats a mà i artesanals, d’acabats amb materials naturals. Com per exemple amb les bigues o columnes, les quals s’estan situant en aquelles llars que busquen aquesta estètica i no disposen d’elles d’origen.

Decoració d'interiors: Els Colors

Seran protagonistes durant aquest 2019 colors com el rosa, el groc mostassa, els liles i el gris i verd fosc. Són colors que sempre s’han utilitzat però ara reprenen força, sempre amb acabats en tonalitats pasteloses.

Aquests es veuen sobretot en sofàs, cobrellits, coixins i fins i tot en acabats de mobiliari.

Decoració d'interiors: Els materials

Els materials, en mobiliari sobretot, segueixen acaparats per la fusta, el ferro i la pedra. En concret, pel que fa a la fusta, observem un canvi de tendència cap a tons més foscos, abandonant la fusta clara que ha prevalescut en els darrers anys.

S’incorporen també al carro de la moda en decoració d’interiors materials com el bambú, la llana, l’argila i diferents tipus de metalls. Aquests, sobretot l’argila, torna a estar present en sòls i sostres, o en el cas dels metalls, en reposadores, baranes i elements divisoris.

 

COMPARTIR

INTERIORISME A BARCELONA, RUTA DE BARS (VOL I, 1786-1897)

COMPARTIR

L'interiorisme i el disseny sempre han estat molt lligats a l'essència de la ciutat compta. No només des de els anys vuitanta, on a Barcelona va haver-hi un gran boom d'artistes i estudis que es van acabar reafirmant amb la celebració de les olimpiades.

Aquesta ruta per l’interiorisme a Barcelona la farem a través dels bars, aquells espais públics que queden en l’imaginari col·lectiu i que al cap i a la fi són els que, quan mirem enrere, tots recordem.

Aquestes línies suposen per part nostre un agraïment als referents de l’interiorisme a Barcelona, un homenatge als ambients i les parets d’aquests mítics locals, deixant de banda les seves meravelles culinàries, les quals no ens toca ni sabríem valorar.

Repassarem en aquest primer volum, els cinc primers locals on volem focalitzar la nostra atenció. Tot comença fa més de 200 anys.

 

INTERIORISME A BARCELONA, ELS SEUS BARS I RESTAURANTS

1. Can Culleretes (1786)

Situat al barri gòtic barceloní, és considerat pel llibre Guiness dels rècords el segon restaurant més antic d’Espanya i primer de Catalunya. Les parets d’aquest local compten amb relíquies en forma de fotos i quadres penjant de les parets del seu ampli local.

Tot i no haver-hi una clara intenció de ser un referent quant a interiorisme en restauració, el seu valor recau en l’apreciació dels elements antics i de les històries que alberguen les seves cadires i la decoració.

 

2. Bar Marsella (1820)

El bar Marsella s’inclou en la llista dels bars més antics de Barcelona. La seva estètica ho demostra, conservant pràcticament en la totalitat l’estil de l’època. A causa del transcurs del temps podria semblar un bar decadent quan un travessa les seves portes, no obstant Hemingway, Picasso, Gaudí o Dalí no van pensar el mateix, doncs eren clients freqüents.

El seu estil és clarament modernista i bé ens pot fer sentir com un membre secret de l’època, pertanyent a alguna organització secreta contra la restauració del moment en el que es va inaugurar.

 

3. Les 7 portes (1836)

Ubicat al passeig Isabel II, era un gran cafè amb set portes per al públic i una vuitena per al personal. Després, al 1929 es va canviar el nom per l’actual nom Restaurant de les 7 portes.

El local compta amb una decoració i estil tradicional mantingut a la perfecció, salons amb molta il·luminació natural i una gran càrrega històrica. Durant el passat mes de desembre es va finalitzar la remodelació de la cuina, havent compaginat les obres amb l’activitat normal del restaurant.

4. Casa Almirall (1860)

Potser el més destacat d’aquest primer conjunt quant a interiorisme a Barcelona, la seva antiguitat i la perfecta conservació ajuden a apreciar-lo. La decoració del local és centenària i d’estil clarament modernista, fent ús per exemple de la combinació del marbre amb la fusta, molt propi de la decoració interior de l’època.

El bar està dividit en dos ambients diferenciats. En un s’observa la decoració i l’arquitectura d’origen, mentre el segon és resultat de les adaptacions que es van efectuar l’any 1977.

5. Els 4 gats (1897)

Pere Romeu, un jove Barceloní que va viure durant un temps a París i va descobrir Le Chat Noir, va voler crear un concepte molt proper a Barcelona. D’aquesta voluntat va nàixer Els 4 gats. Per allà van passar noms com Santiago Rusiñól o Pablo Picasso, aquest últim va ser qui va dissenyar el menú l’any 1900.

Així doncs Els 4 gats va ser un lloc insòlit, protagonitzat pels detalls artístics que es combinaven amb objectes tradicionals. Poc a poc es va convertir en un lloc de pelegrinatge per a tot aquell que passava per Barcelona. El seu interiorisme, possiblement només anomenat decoració per aquell temps, era característic. De fet estem davant un cas on el menjar que se servia no era el punt fort del local, sinó que el seu major atractiu era el caràcter de fòrum de literatura i cultura, sempre ple d’art i personalitats.

COMPARTIR

Bernat Marcillas, el relleu generacional en disseny d’interiors

COMPARTIR

Coneixem Bernat Marcillas, segona i nova generació en disseny d'interiors de Molins Design. Un jove dissenyador de la dècada dels 80, s'inclou en la generació "X", aquella que va créixer en un entorn on és dedicaven grans esforços a la feina, valors que ha preservat fins a l'actualitat. D'esperit inquiet, amant de l'aire lliure i l'esport. A la vessant professional, rigorós, tècnic i sempre en cerca de nous reptes.

¿QUI ÉS BERNAT MARCILLAS?

Em considero un autèntic cul inquiet i m’interessa gairebé tot el que comporti un procés d’aprenentatge en l’àmbit de la creativitat. Em sento còmode en el terrent de la incertesa i el repte, el com arribar a conseguir-ho em fa sentir despert i concentrat. Sóc un bon iniciador d’idees i projectes, liderant amb un alt nivell de compromís fins la seva maduresa.

Considero viatjar i la mirada desperta del viatger una de les millors fonts d’inspiració del dissenyador, una activitat indispensable per a mantenir la ment fresca i renovada. M’agrada la bellesa als objectes, la música, el cinema, l’arquitectura, la gent i per descomptat els espais en totes les diferents disciplines.

Divideixo el meu temps vital entre la feina de dissenyador a Molins, la meva preciosa família i un altre de les meves grans passions, que és l’activitat esportiva a qualsevol entorn natural, sobretot a les meves estimades muntanyes, sigui corrent, esquiant o en bicicleta. Gran part de les idees que he tingut les he desenvolupat mentre feia esport. Aquesta dualitat trobada entre l’espai urbà i el natural es fa necessària en la meva existència, una et nodreix l’intel·lecte i l’altre l’esperit.

COM VIVIES DE PETIT L'ACTIVITAT DE MOLINS?

De petit ho veus com una cosa que requereix molta dedicació als teus pares, a casa es dinava i sopava decoració i feina, els caps de setmana moltes vegades anàvem a veure clients o a fires de decoració, antiquaris, etc.

Els viatges que fèiem a l’estiu a Anglaterra i Estats Units sempre eren en clau de decoració, arquitectura, cultura i museus. Al final ja era un fet incorporat a les nostres vides.

"La dualitat trobada entre l'espai urbà i el natural es fa molt necessària per a la meva existència, una et nodreix l'intel·lecte i l'altre l'esperit"

COM VAN SER ELS TEUS INICIS A MOLINS?

Sortia d’estar treballant a un parell d’estudis d’interiorisme aquí a Barcelona i em vaig incorporar a Molins per aquell temps per a fer una línia de mobiliari que necessitaven, em vaig anar implican com ajudant de la meva mare, en aquell temps érem tres persones i hi havia molta feina a fer.

Vam reformar tot l’estudi i vàrem passar de ser Showroom a estudi d’interiorisme. Van ser canvis que van costar d’assimilar, però a poc a poc es van anar consolidant. Imagino que ha de ser difícil deixar de veure el teu fill com l’has vist sempre per a passar a tractar-lo com un professional.

 

DE QUÈ NO POTS PRESCINDIR EN UN DIA DE FEINA?

Del cafè i del meu Iphone, que és pràcticament una prolongació del meu cos i una finestra de comunicació amb el món. Últimament els airpods també em fan l’existència més agradable i per descomptat el meu estoig de bolígrafs i llapis de diferent gruix.

UN INDRET FAVORIT DE DESCONEXIÓ?

La Cerdanya és un dels meus territoris de joc propers preferit on vaig amb la meva família i ens asilvestrem. Sovint l’he arribat a considerar un paradís terrenal i per descomptat el Marroc com a lloc de pelegrinatge pràcticament anual per la seva varietat de paisatges, gent, textures i olors.

 

PER A TU EL DISSENY D'INTERIORS ÉS...

Una manera a través de la qual expressar-nos creativament, de transmetre qui som i com ens agrada veure el nostre entorn. Que encaixi amb la personalitat de qui ho habitarà o visitarà, que defineixi correctament a la marca que ha de representar, bàsicament que sigui coherent amb el lloc i el missatge que ha de transmetre.

Per descomptat també és un compromís i una enorme responsabilitat.

 

MESTRES O REFERÈNCIES?

A nivell internacional som molt fans de Christian Liaigre, Super Potato Design, Conran & Partners i sobretot les grans marques Italianes com Poliform, Maxalto, Rimadesio i altres que amb els seus grans equips ens deixen cada any bocabadats a la fira de Milà.

A nivell local a Barcelona tenim dissenyadors als quals admirem i respectem com Taruella, Ferruz, Rifé, Isabel Lopez, Adela Cabré, GCA i molts més que segur m’estic deixant.

COM PREVEUS EL FUTUR DEL DISSENY D'INTERIORS?

Apassionant segur!

En l’àmbit del domèstic cada vegada es polaritzarà més l’interiorisme hand made i fet a mida per a un públic amb necessitats més sofisticades, on la capacitat de donar un servei excel·lent serà una necessitat mes valorada.

D’altra banda hi haurà un altre públic que cada vegada anirà demandant un tipus d’entorn de vida, on el valor d’un producte ben dissenyat serà important però el factor preu serà decisiu.

A nivell estètic els estils són múltiples i variats, si em pogués aventurar per una tendència en concret apostaria per un estil super local, barrejat amb matisos tecnològics i on el valor de la sostenibilitat i l’eficiència energètica seran elements clau.

CAP A ON ES DIRIGEIX MOLINS?

Molins en aquests últims anys està fent grans esforços per intentar comunicar millor a través dels diferents canals de què disposem; pàgina web, xarxes socials … intentant transmetre que cada vegada té més i millor múscul de dissenyador.

En aquests propers anys volem potenciar la nostra faceta de dissenyadors industrials, tractant d’acostar les marques perquè confiïn a Molins com a partner per dissenyar els models dels seus nous productes, aquí és on invertirem gran part dels nostres esforços de millora.

D’altra banda per a aquest any tenim preparada la sorpresa que a poc a poc anirem desvetllant, la nova façana del nostre estudi, com una nova manera de mostrar-nos cap a la ciutat que tant estimem.

COMPARTIR

L’eficiència energètica s’inicia a l’estudi d’arquitectura

COMPARTIR

Un dels temes més comuns i recurrents al nostre estudi d’arquitectura, i amb el que hem de bregar sovint, és l’eficiència energètica. La clau d’una correcta i òptima intervenció no només s’ha de valorar des del nivell estètic, sinó que hi ha aspectes importantíssims interns que s’han de tenir en compte i que a llarg termini determinaran si l’habitatge està optimitzat o suposa un gran esforç mantenir els serveis i instal·lacions.

El certificat d’eficiència energètica és un document emès per tècnics al qual s’inclouen dades objectives sobre les característoques d’un immoble. En el que s’inclouen dades sobre aigua, calefacció, refrigeració, ventilació, il·luminació, etc…

Una vegada analitzat i estudiat el consum i condicions de l’habitatge s’emet el certificat, on es una escala de 7 lletres (A-G) es determina el nivell d’eficiència energètica.

Aquests certificats són obligatoris, exceptuant alguns casos, i han d’incloure dades tals com; identificació del procediment, característiques energètiques del edifici, normativa, comprovacions realitzades, etc…

Obtenir una bona cualificació pot suposar un estalvi en consum d’entre un 20 i un 30% anual respecte a obtenir-ne una de dolenta.

A L'ESTUDI D'ARQUITECTURA COMENÇA L'ESTALVI

Si tenemos la oportunidad de tener en cuenta ciertos aspectos desde el inicio de un proyecto, estaremos haciendo las cosas bien. Ya sea en caso de obra nueva o de intervención arquitectónica, los planos se deben aprobar teniendo en cuenta estos conceptos y como están distribuidos.

Así que es imprescindible tener en cuenta tres aspectos, entre muchos, que serán un buen punto de partida.

1.Correcto aislamiento térmico:Cerciorar el sellado de ventanas, puertas, marcos y todos aquellos elementos que están en contacto o conexión con el exterior. Por supuesto las ventanas de doble vidrio con cámara son ya básicas.

2.Iluminación:Elegir un diseño de iluminación de led, dejando atrás las bombillas de tungsteno y supliéndolas por bombillas de bajo consumo.

3.Electrodomésticos:La elección de los electrodomésticos es un aspecto básico para conseguir dicha eficiencia con el uso diario de ellos. Uno de los inconvenientes es que las calificaciones de estos las rigen los propios fabricantes, así que hacer una mínima investigación previa nos ayudará a saber cuales realmente cumplen com nuestras expectativas.

COMPARTIR

Tanizaki i la relació amb l’arquitectura interior

COMPARTIR

Fa ja un temps que corre per la nostra biblioteca un llibre que és una autèntica obra d'art, no només per la seva cuidada edició, si no també per la transversalitat del seu contingut, aplicable a molts àmbits de la vida i en darrer terme, a la comparació històrica entre el món oriental i occidental. En concret per a l'arquitectura interior i el nostre dia a dia suposa una aturada en el camí per a reflexionar, de tornar a pensar com idealitzem les nostres llars i què és allò que ens proporciona una millor qualitat de vida.

Ens referim a El elogio de la sombra, de Junichiro Tanizaki. L’autor japonès reflexiona sobre la concepció de l’ombra, de la seva bellesa i subtilesa i l’ús que tradicionalment s’ha fet a orient. Si bé al món occidental històricament l’ombra es percep com un concepte negatiu, un lloc d’on s’ha de fugir, a l’oriental ens trobem amb un concepte totalment oposat, l’ombra és quelcom maco, el preàmbul d’alguna cosa o simplement un indret de calma i bellesa pels sentits.

No és casualitat que antigament als palaus i les millors llars europees es feia ús de vaixelles, decoració i acabats brillants, potser per la obsessió i persecució de l’or. No obstant, a les llars homònimes oriental,  l’ús de la fusta, els acabats en mate i el negre són els protagonistes d’aquestes. És més, existeix una diferència abismal en la manera de decorar o d’anomenar el que és maco o no, creant a vegades cert rebuig a la llum i a l’ombra, respectivament, raó per la qual segurament ens sorprèn i xoca tant descubrir-nos entre nosaltres.

En certs moments Tanizaki fuig clarament de la cultura occidental, fruit de la seva experiència i maduresa adquirida en el món oriental, i en conseqüència del seu amor pels elements més propis de la seva terra.

Tanizaki tindrà detractors i seguidors, però una de les reflexions més universals que se’n poden extreure d’aquesta lectura és la necessitat d’ambdos mons de la existència de l’altre, dos forçes oposades que al mateix temps esdevenen complementàries.

¿Serà la clau d’un projecte dut a terme correctament? Trobar l’equilibri de formes, llums i mides?  Si més no, un bon començament per a qualsevol projecte d’arquitectura interior.

 

COMPARTIR

5 avantatges d’utilitzar vidre divisori com a arquitectes d’interiors

COMPARTIR

L'ús del vidre divisori entre els arquitectes d'interiors és una tendència decorativa que ha augmentat en els últims anys a causa dels seus nombrosos avantatges sobre l'espai interior en el qual se situa. Quan parlem de cristalls, ens referim a parets de vidre transparents que es col·loquen en diferents sales. Són peces de vidre resistent, pensades per a tal funció i amb diferents objectius.

Espais més brillants

L’ús del vidre com a paret divisòria proporciona transparències als espais, generant així un major volum de lluminositat a la sala, que en molts casos podem fer sense punts d’il·luminació i aprofitar la llum procedent d’altres zones.

En espais foscos fer ús del vidre com a parets divisòries és una excel·lent opció per resoldre aquesta falta de llum.

Gran sensació d’amplitud

Com passa amb les projeccions dels miralls, els cristalls ens permeten veure més i, a més de delimitar una habitació, ens mostren la continuació d’ell o de la sala contigua.

Tant és així que els arquitectes interiors implementen el vidre com parets divisòries per donar amplitud a l’espai en els seus projectes decoratius. Tens habitacions que semblen més grans o més profundes gràcies a aquest efecte.

Alineeu-vos a la modernitat

En moltes ocasions, no necessàriament haureu de tenir una habitació fosca o petita per instal·lar parets de vidre. Sent una tendència decorativa de moda, alguns clients volen afegir aquest estil decoratiu a la seva llar per allunyar-se de la modernitat de la decoració interior.

Aquest tipus de recursos ofereix àmplies possibilitats d’adaptació en termes de decoració. Podem trobar parets de vidre amb marcs de diferents textures o tonalitats, així com la forma del conjunt en general gràcies a un material tan modelable com el vidre.

Aïllar determinades habitacions

La funció principal d’una paret o una paret és dividir dos espais. De vegades, passa que a la mateixa habitació, per exemple, al bany, volem separar la zona del bany de la resta. En aquests casos, la instal·lació de les parets divisòries de vidre ens ajuda a aconseguir l’objectiu d’aïllar ambdues zones mantenint la mateixa harmonia.

Un altre exemple seria les cuines americanes. Si busquem separar l’àrea de cuina del menjador, les parets de vidre ajuden a mantenir l’essència de la cuina americana connectada, però per establir una diferenciació entre els dos.

Contribueixen a desenvolupar un pla de decoració general

Els arquitectes de l’interior acorden que, en algun altre projecte, els plans generals de decoració es trunquen a causa de les parets o les particions que s’han d’instal·lar.

Aquests elements delimiten completament les habitacions i tanquen, de manera que és més complicat continuar amb el projecte decoratiu preestablert. No obstant això, el vidre, que és translúcid i té tantes característiques d’adaptabilitat, permet possibilitats infinites a l’hora d’adaptar-lo

COMPARTIR

5 maneres de guanyar espai en projectes com a interioristes

COMPARTIR

L'espai sempre ha estat un aspecte clau de la decoració d'una casa. Gairebé sempre es necessita més espai del que està disponible i, habitualment, hi ha problemes per encaixar algun dels mobles imaginats.

Pels interioristes jugar amb l’espai és una de les habilitats importants per aconseguir un projecte creatiu en un espai, de vegades, més petit del que es desitga.

Tot i així, hi ha diferents maneres de guanyar amplitud en una àrea específica. Avui en dia hi ha solucions per obtenir habitatges més eficients independentment de la seva grandària, només aprofitant els elements que ja tenim al màxim. Vegem doncs alguns exemples.

 

1.Utilitzar l’alçada del passadís per crear un altell

 

De vegades passa que l’alçada dels sostres d’una casa és prou elevada per crear un altell amb el qual guanyar uns metres addicionals.

Aquesta idea es pot executar de diferents maneres, depenent de l’alçada del passadís i de les necessitats que es requereixen, per exemple, una sala oberta o una cantonada per emmagatzemar objectes.

 

2. Aprofita l’espai sota el llit

 

Hi ha mobles que ocupen gran part de l’espai físic d’una habitació i, tanmateix, es poden reutilitzar més del que imaginem. Un exemple d’això és el llit, que té un espai per sota del que normalment no s’utilitza.

Hi ha moltes maneres d’obtenir espai utilitzant el forat inferior del llit. Podeu instal·lar calaixeres on emmagatzemar la roba de llit, o aprofitar l’espai per convertir-lo en un sabater. Una bona alternativa és també utilitzar aquest espai per emmagatzemar roba que no s’utilitzi segons la temporada de l’any.

 

3. Col·locar electrodomèstics a l’interior dels armaris

 

Com a decoradors d’interiors, una de les sol·lucions que hem realitzat diverses vegades per guanyar més espai a la cuina és ubicar els electrodomèstics dins els armaris.

Hi ha electrodomèstics com la rentadora, assecadora, rentaplats, entre d’altres, que ocupen un gran espai. Posar-los dins d’un armari ens ajuda a guanyar metres a la cuina o al safareig.

 

4. Crear llibreries o biblioteques integrades

 

Els afeccionats de la lectura volen veure els seus llibres ben ubicats a un moble que alhora també decori la seva llar. No obstant, aquest tipus de mobles redueixen l’espai a causa de la profunditat que necessiten.

Tanmateix, si optem per llibreries o biblioteques integrades, guanyarem espai per caminar, ja que estalviarem aquesta profunditat, situant-la dins de les parets, la qual cosa és ideal per guanyar uns quants metres més.

5. Fer ús de les portes corredisses

 

El moviment d’obertura de les portes convencionals és una limitació pel que fa a l’espai i els mobles adjacents, que han de proporcionar aquests centímetres d’espai que necessiten per obrir-se.

Com a decoradors interiors, si optem per les portes corredisses, tornarem a aprofitar l’espai a les parets per guanyar metres útils a la nostra llar i disposar d’espais més pràctics i espaiosos.

COMPARTIR