INTERIORISME A BARCELONA, RUTA DE BARS (VOL I, 1786-1897)

COMPARTIR

L'interiorisme i el disseny sempre han estat molt lligats a l'essència de la ciutat compta. No només des de els anys vuitanta, on a Barcelona va haver-hi un gran boom d'artistes i estudis que es van acabar reafirmant amb la celebració de les olimpiades.

Aquesta ruta per l’interiorisme a Barcelona la farem a través dels bars, aquells espais públics que queden en l’imaginari col·lectiu i que al cap i a la fi són els que, quan mirem enrere, tots recordem.

Aquestes línies suposen per part nostre un agraïment als referents de l’interiorisme a Barcelona, un homenatge als ambients i les parets d’aquests mítics locals, deixant de banda les seves meravelles culinàries, les quals no ens toca ni sabríem valorar.

Repassarem en aquest primer volum, els cinc primers locals on volem focalitzar la nostra atenció. Tot comença fa més de 200 anys.

 

INTERIORISME A BARCELONA, ELS SEUS BARS I RESTAURANTS

1. Can Culleretes (1786)

Situat al barri gòtic barceloní, és considerat pel llibre Guiness dels rècords el segon restaurant més antic d’Espanya i primer de Catalunya. Les parets d’aquest local compten amb relíquies en forma de fotos i quadres penjant de les parets del seu ampli local.

Tot i no haver-hi una clara intenció de ser un referent quant a interiorisme en restauració, el seu valor recau en l’apreciació dels elements antics i de les històries que alberguen les seves cadires i la decoració.

 

2. Bar Marsella (1820)

El bar Marsella s’inclou en la llista dels bars més antics de Barcelona. La seva estètica ho demostra, conservant pràcticament en la totalitat l’estil de l’època. A causa del transcurs del temps podria semblar un bar decadent quan un travessa les seves portes, no obstant Hemingway, Picasso, Gaudí o Dalí no van pensar el mateix, doncs eren clients freqüents.

El seu estil és clarament modernista i bé ens pot fer sentir com un membre secret de l’època, pertanyent a alguna organització secreta contra la restauració del moment en el que es va inaugurar.

 

3. Les 7 portes (1836)

Ubicat al passeig Isabel II, era un gran cafè amb set portes per al públic i una vuitena per al personal. Després, al 1929 es va canviar el nom per l’actual nom Restaurant de les 7 portes.

El local compta amb una decoració i estil tradicional mantingut a la perfecció, salons amb molta il·luminació natural i una gran càrrega històrica. Durant el passat mes de desembre es va finalitzar la remodelació de la cuina, havent compaginat les obres amb l’activitat normal del restaurant.

4. Casa Almirall (1860)

Potser el més destacat d’aquest primer conjunt quant a interiorisme a Barcelona, la seva antiguitat i la perfecta conservació ajuden a apreciar-lo. La decoració del local és centenària i d’estil clarament modernista, fent ús per exemple de la combinació del marbre amb la fusta, molt propi de la decoració interior de l’època.

El bar està dividit en dos ambients diferenciats. En un s’observa la decoració i l’arquitectura d’origen, mentre el segon és resultat de les adaptacions que es van efectuar l’any 1977.

5. Els 4 gats (1897)

Pere Romeu, un jove Barceloní que va viure durant un temps a París i va descobrir Le Chat Noir, va voler crear un concepte molt proper a Barcelona. D’aquesta voluntat va nàixer Els 4 gats. Per allà van passar noms com Santiago Rusiñól o Pablo Picasso, aquest últim va ser qui va dissenyar el menú l’any 1900.

Així doncs Els 4 gats va ser un lloc insòlit, protagonitzat pels detalls artístics que es combinaven amb objectes tradicionals. Poc a poc es va convertir en un lloc de pelegrinatge per a tot aquell que passava per Barcelona. El seu interiorisme, possiblement només anomenat decoració per aquell temps, era característic. De fet estem davant un cas on el menjar que se servia no era el punt fort del local, sinó que el seu major atractiu era el caràcter de fòrum de literatura i cultura, sempre ple d’art i personalitats.

COMPARTIR