LECTURES BÀSIQUES PER UN ESTUDI D’ARQUITECTURA

COMPARTIR

L’arquitectura es crea, s’utilitza i es contempla, no obstant també es llegeix. Són innumerables els llibres, assajos, articles, inclòs poesia on apareixen referències, sobretot perquè també n’és espectadora de les nostres etapes humanes, essent capaç de narrar, potser no amb massa detall, el com i el perquè de les mans que en el seu temps la varen idear.

Quan la convertim en un element etnogràfic, els seus horitzons d’estudi s’amplien infinitament i es converteix en interessant per a tothom, tinguin o no un interès tècnic, ja que al cap i a la fi no fa més que descriure’ns i definir la cultura de cada indret. Quan viatgem, sense potser saber-ho, anem en la cerca d’arquitectura.

Per aquest motiu volem fer una aturada al camí i dedicar-li una estona i referència a dos textos que considerem absolutament imprescindibles per a qualsevol estudi d’arquitectura.

ORNAMENT Y DELICTE (Adolf Loos)

Atemporal i incisius. Adolf Loos reflexiona sobre l’ornament i la seva evolució històrica. Compara l’home modern amb el del segle XV, inclòs amb el dels poblats indígenes d’Indonesia, els Papúas. Aquesta comparació d’èpoques li serveix com a mitjà per a reflexionar sobre l’ornament i el seu significat més profund, sobretot tot el que aquest amaga.

En un clar discurs en pro de la senzillesa i de l’erradicació dels elements innecessaris, Loos arriba a considerar l’ornament com a força de treball malgastada, i en conseqüència salut. Proclama també que des del seu punt de vista, l’absència d’ornamentació simbolitza força espiritual.

Entre les línies d’aquest text s’amaga una frase que defineix la societat d’avui dia, en concret en l’àmbit de l’interiorisme i l’arquitectura.

“Si tots els objectes poguessin durar tant des de l’angle estètic com del físic, el consumidor podria pagar un preu que possibilités al treballador guanyar més diners i hagués de treballar menys”

Sense cap dubte una ingeniosa critica a les modes i al sistema de consum que hem creat, on les modes permeten augmentar les vendes dels productes de menor qualitat ja que no tenen la necessitat de perdurar en el temps. Una aposta a la vegada per la qualitat i els elements atemporals.

No podem estar més d’acord amb la filosofia de qualitat i durabilitat, on tractem de que la senzillesa dels nostres espais es converteixi en el veritable ornament.

ESTÈTICA DE L'ENGINYER, ARQUITECTURA (Le Corbusier)

Contextualitzat a l’any 1923, on Le corbusier considerava que l’arquitectura passava per un moment de decadència per perdre els seus valors eterns, es va publicar Vers une Architecture, d’on s’extrau aquest fragment. Tot i aquesta decadència a la qual Le Corbusier es refereix, el mateix també entreveia un nou panorama, el de la nova cultura de màquina, on apareixien les primeres al·lusions a un correcte llenguatge modern.

Era llavors per a Le Corbusier una gran oportunitat i repte per a mediar entre l’etern i aquesta nova etapa, i així donar base i crear l’arquitectura moderna. En el seu fragment, a manera d’índex o fins i tot de llistat, sense massa literatura, reflexiona sobre l’estètica de l’enginyer, l’estètica de l’etern per als enginyers moderns.

Divideix el seu text en títols concrets que contenen subtítols i curtes definicions; Tres advertències als arquitectes, Els traçats reguladors, Ulls que no veuen, Aqruitectura i Cases en serie.

En aquests paràgrafs es pot observar la voluntat de Le Corbusier de no perdre els valors tradicionals, però també la capacitat de comprensió i anàlisi del moment que passa l’arquitectura i l’imminent canvi en les metodologies.

COMPARTIR