Lectures bàsiques per a qualsevol arquitecte

COMPARTIR

L’arquitectura es crea, s’usa i es contempla. No obstant això, també es llegeix i hi ha certes lectures per a arquitectes més que interessants.

Són innumerables els llibres d’arquitectura, assajos, articles i fins i tot poesia on apareixen referències. Sobretot perquè també és espectadora de les nostres etapes humanes. Així mateix, l’arquitectura és capaç de narrar, potser no amb molt detall, el com i el perquè de les mans que en el seu temps la van idear.

Quan la convertim en un element etnogràfic, els seus horitzons d’estudi s’amplien infinitament i es converteix en interessant per a tothom. Al cap i a la fi, no fa més que descriure’ns i definir la cultura de cada lloc. Quan viatgem, sense saber-ho, anem a la recerca de la història de l’arquitectura.

És per això que volem dedicar una petita aturada en el camí per repassar dos textos que considerem absolutament imprescindibles com lectures per a arquitectes. Aquests dos textos són, sota la nostra humil opinió, llibres que hauria de llegir qualsevol arquitecte.

Lecturas para arquitectos | Molins Design interioristas

ORNAMENTO Y DELITO (Adolf Loos)

Atemporal i incisiu, Adolf Loos reflexiona sobre l’ornament i la seva evolució històrica. Compara l’home modern amb el de al segle XV, fins i tot amb el dels poblats indígenes indonesis, els papuas. Aquesta comparació d’èpoques li serveix com a mitjà per reflexionar sobre l’ornament i el seu significat més profund. Sobretot el que amaga aquest.

En un clar discurs en pro de la senzillesa i de l’eradicació de l’innecessari. Loos arriba així a considerar l’ornament com a força de treball desaprofitada. Proclama també qu, i sota el seu punt de vista, l’absència d’ornamentació simbolitza força espiritual.

Entre les línies d’aquestes lectures per a arquitectes s’amaga una frase que defineix la societat d’avui en dia, i en concret l’àmbit de l’interiorisme i l’arquitectura.

“Si tots els objectes poguessin durar tant des de l’angle estètic com de l’físic, el consumidor podria pagar un preu que possibilités per al treballador guanyar més diners i hagués de treballar menys.”

Sens dubte, una perspicaç crítica a les modes i als el sistema de consum que hem creat. En aquest sistema, les modes permeten augmentar les vendes de productes de menor qualitat, ja que no tenen la necessitat de perdurar en el temps. Una aposta alhora per la qualitat i la atemporalitat.

No podem estar més d’acord amb la filosofia de la qualitat i la durabilitat. De fet, pensamamos també que la senzillesa dels nostres espais es converteixi en el veritable ornament.

ESTÈTICA DE L'INGENIER, ARQUITECTURA (Le Corbusier)

Contextualitzat en l’any 1923, on Le Corbusier considerava que l’arquitectura passava per un moment de decadència per perdre els seus valors eterns, es va publicar Vers uneix Architecture. D’aquestes lectures per a arquitectes s’extreu el fragment que presentem a continuació. Tot i aquesta decadència a la qual Le Corbusier es refereix, ell mateix també s’entreveia un nou panorama; el de la nova cultura de màquina, on apareixien les primeres al·lusions d’un correcte llenguatge modern.

Era llavors per a Le Corbusier una gran oportunitat i repte per intervenir entre l’etern i aquesta nova etapa. D’aquesta manera, es donava forma i sobre la base de l’arquitectura moderna. En el seu fragment, a manera d’índex i fins i tot de la llista, sense massa literatura, reflexiona sobre l’estètica de l’enginyer, l’estètica de l’etern per als enginyers moderns.

Divideix el seu text en títols concisos que contenen subtítols i concises definicions; Tres advertències als arquitectes, Els traçats reguladors, Ulls que no veuen, Arquitectura i Cases en sèrie.

En aquests paràgrafs es pot observar la voluntat de Le Corbusier de no perdre els valors tradicionals. Però, també, la capacitat de comprensió i anàlisi de el moment que passa l’arquitectura i de l’imminent canvi en les seves metodologies.

COMPARTIR