Tanizaki i la relació amb l’arquitectura interior

COMPARTIR

Fa ja un temps que corre per la nostra biblioteca un llibre que és una autèntica obra d'art, no només per la seva cuidada edició, si no també per la transversalitat del seu contingut, aplicable a molts àmbits de la vida i en darrer terme, a la comparació històrica entre el món oriental i occidental. En concret per a l'arquitectura interior i el nostre dia a dia suposa una aturada en el camí per a reflexionar, de tornar a pensar com idealitzem les nostres llars i què és allò que ens proporciona una millor qualitat de vida.

Ens referim a El elogio de la sombra, de Junichiro Tanizaki. L’autor japonès reflexiona sobre la concepció de l’ombra, de la seva bellesa i subtilesa i l’ús que tradicionalment s’ha fet a orient. Si bé al món occidental històricament l’ombra es percep com un concepte negatiu, un lloc d’on s’ha de fugir, a l’oriental ens trobem amb un concepte totalment oposat, l’ombra és quelcom maco, el preàmbul d’alguna cosa o simplement un indret de calma i bellesa pels sentits.

No és casualitat que antigament als palaus i les millors llars europees es feia ús de vaixelles, decoració i acabats brillants, potser per la obsessió i persecució de l’or. No obstant, a les llars homònimes oriental,  l’ús de la fusta, els acabats en mate i el negre són els protagonistes d’aquestes. És més, existeix una diferència abismal en la manera de decorar o d’anomenar el que és maco o no, creant a vegades cert rebuig a la llum i a l’ombra, respectivament, raó per la qual segurament ens sorprèn i xoca tant descubrir-nos entre nosaltres.

En certs moments Tanizaki fuig clarament de la cultura occidental, fruit de la seva experiència i maduresa adquirida en el món oriental, i en conseqüència del seu amor pels elements més propis de la seva terra.

Tanizaki tindrà detractors i seguidors, però una de les reflexions més universals que se’n poden extreure d’aquesta lectura és la necessitat d’ambdos mons de la existència de l’altre, dos forçes oposades que al mateix temps esdevenen complementàries.

¿Serà la clau d’un projecte dut a terme correctament? Trobar l’equilibri de formes, llums i mides?  Si més no, un bon començament per a qualsevol projecte d’arquitectura interior.

 

COMPARTIR